Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Estudis

Publicacions

Estudis elaborats o impulsats per la Comissió Jurídica Assessora i estudis externs relacionats amb aquest òrgan consultiu.


Treballs impulsats per la Comissió Jurídica Assessora

 

Estudis externs sobre la Comissió Jurídica Assessora

  • Avantprojecte de llei sobre la filiació extramatrimonial. Edició crítica i estudi d'un avantprojecte de llei inèdit de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República  [PDF, 343,93 KB ]

    Article de Jaume Ribalta i Haro, publicat a la Revista de Dret Històric Català, núm. 15 (IEC, Barcelona, 2016, pàg. 199-237), en què fa una edició crítica i un estudi jurídic d’un avantprojecte de llei inèdit sobre filiació extramatrimonial que elaborà la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República espanyola, del qual, fins ara, només es tenia una notícia succinta gràcies als escrits de Ramon Maria Roca i Sastre, que fou un dels membres de la Comissió que destacadament participà en la seva elaboració.

    Aquest estudi segueix les passes traçades en l’elaboració d’aquest projecte de llei, des que se’n va encarregar l’avantprojecte a la Comissió Jurídica Assessora de 1936 fins a la seva aprovació definitiva, amb una anàlisi comparativa de l’articulat proposat fins al finalment aprovat.

  • La documentació de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya (1932-1936)  [PDF, 317,91 KB ]

    Article de Maria Utgés Vallespí al Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 38, pàg. 3 a 7, Arxiu Nacional de Catalunya (juny de 2014).

    L’article fa una crònica del que representa la Comissió Jurídica Assessora des de la seva creació, durant el període republicà, dins les institucions catalanes, justifica la transferència de tota la documentació que se’n conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a continuació presenta una relació dels documents transferits segons el contingut.

    La documentació de la Comissió Jurídica Assessora de l’època republicana es va conservar a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (d’acord amb el Decret de 24 d’agost de 1936, que en decretava la dissolució, l’havia de custodiar l’Oficina d’Estudis Jurídics, del Departament de Justícia, i posteriorment va passar a la custòdia dels arxius del Tribunal de Cassació de Catalunya i de l’Audiència Territorial) i va ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el 27 de novembre de 2013, en compliment de l’acta de transferència signada el 13 de desembre de 2011 pel conseller de Cultura, la consellera de Justícia, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el president de la Comissió Jurídica Assessora.

    El conjunt documental ocupa uns cinc arxivadors i comprèn tot el període d’activitat de la institució, entre l’octubre de 1932 i l’agost de 1936, com també certa documentació de la Comissió Tècnica Assessora que la va succeir, especialment de caràcter epistolar. Conté la documentació administrativa de l’organisme i la generada per les funcions que li van ser pròpies, especialment la legislativa, a la qual va dedicar la major part de la seva intensa activitat.

  • La Comissió Jurídica Assessora i l’autonomia de Catalunya durant la Segona República: la creació del sistema polític i institucional d’autogovern  [PDF, 553 KB ]

    Article de Vicenç Aguado i Cudolà a Revista Catalana de Dret Públic, núm. 48, pàg. 85 a 105, Escola d'Administració Pública de Catalunya, Barcelona, 2014.

    La tesi que es defensa en aquest article és la posició de centralitat que va tenir la Comissió Jurídica Assessora durant el període de la Generalitat republicana en la creació i la configuració del sistema polític i institucional d'autogovern a Catalunya. Per a demostrar aquesta tesi s'analitzen els avantprojectes de llei que va elaborar durant aquest període la Comissió Jurídica Assessora: la Constitució o Estatut interior, la Llei municipal, el Tribunal de Cassació de Catalunya i els recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa. L'anàlisi d'aquests avantprojectes posa en relleu com durant aquest període es van forjar les institucions d'autogovern, es van posar les bases de la democràcia i de l’autonomia local, com també es va crear una jurisdicció contenciosa administrativa pròpia. L'avantprojecte de llei de recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa serà un precedent rellevant, però oblidat, de les lleis estatals sobre procediment administratiu i jurisdicció contenciosa administrativa. En definitiva, el sistema polític i institucional català que hi ha en l’actualitat no podria entendre’s sense els antecedents de la Generalitat republicana que, recollint la legitimació històrica de les institucions medievals, van saber configurar les bases d’un sistema adaptat a les necessitats de la societat contemporània.

  • Entre la legalitat republicana i l’ordre revolucionari. El fons de la Comissió Jurídica Assessora i la regulació de l’avortament més avançada de l’època

    Article de Raül Aguilar Cestero, investigador del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista,  publicat a Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 39, pàg. 12 a 22 (octubre de 2014).

    Aquest article comença per apuntar els orígens i les funcions de la Comissió Jurídica Assessora durant l’època republicana per a centrar-se posteriorment en les tasques que va dur a terme la seva successora, la Comissió Tècnica Assessora, com a òrgan del qual va servir-se el Govern de la Generalitat, a partir de 1937, per a avaluar la tasca legislativa de l’anterior període revolucionari, durant el qual la Generalitat havia legislat per decret sobre qüestions de dret civil i penal, i perquè proposés les modificacions necessàries per a tornar a imposar la legalitat republicana continguda en l’Estatut i la Constitució.

    De tots els informes i dictàmens elaborats per la Comissió Tècnica Assessora a partir de 1937, l’autor se centra en l’anàlisi de l’expedient sobre el Decret de la Generalitat de 25 de desembre de 1936 pel qual és regulada la interrupció artificial de l’embaràs (DOGC núm. 9, de 9 de gener de 1937). Després de fer un recorregut per les legislacions de l’època en matèria d’avortament en d'altres països i per la situació de la política sanitària a Catalunya, l’autor es refereix a les pressions del Govern de la República perquè la Generalitat revisés la legislació promulgada durant el període revolucionari i, més concretament, als intents del Govern republicà i d’altres sectors de suprimir l’avortament legal sota l’acusació que el Decret esmentat ultrapassava les competències de la Generalitat i envaïa les del Govern de la República. És en aquest context, per tant, en el qual la Comissió Tècnica Assessora va rebre l’ordre d’elaborar un dictamen sobre la necessitat de revisar, abolir o mantenir el Decret de 25 de desembre de 1936.

    Pel que fa al dictamen en qüestió, la ponència va ser redactada per Enric Daltabuit i Pelayo, per a qui el Decret era contrari a la Constitució perquè regulava una matèria penal sobre la qual la Generalitat no tenia competència, però matisava que hi havia casos en què l’avortament artificial era lícit, i proposava que el Govern català instés el Govern de la República a modificar la legislació penal en el sentit de permetre l’avortament en determinats supòsits. D’altra banda, el dictamen final va ser signat per Josep Andreu i Abelló, qui coincidia amb la ponència en el fet que, des d’un punt de vista estrictament constitucional, calia proposar la derogació pura i simple del Decret, però no entrava a valorar la problemàtica sobre la interrupció de l’embaràs, i proposava al Govern de la Generalitat que promulgués un decret de derogació del Decret de 25 de desembre de 1936.

  • La reforma de la Comissió Jurídica Assessora. Comentari a la Llei 5/2005, de 2 de maig  [PDF, 195,02 KB ]

    Article de Clara Velasco Rico a Revista Catalana de Dret Públic, núm. 31, Escola d'Administració Pública de Catalunya, Barcelona, 2005.

    L’article analitza la reforma de la Comissió Jurídica Assessora operada per la Llei 5/2005, de 2 de maig. En primer lloc tracta, de manera breu, el marc general de la funció consultiva a l’Estat autonòmic. A continuació emmarca la nova regulació de la Comissió Jurídica Assessora en el context de la Generalitat de Catalunya, l’única Administració autonòmica que disposa de dos organismes de caràcter col·legial amb funcions consultives: d’una banda, el Consell Consultiu i, de l’altra, la Comissió Jurídica Assessora.  Com posa de manifest l’anàlisi dels preceptes desenvolupada al llarg del text, la nova Llei de la Comissió Jurídica Assessora introdueix canvis notoris quant a l’estructura, la composició i les funcions de l’alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya. La Llei 5/2005, de 2 de maig, pretén, d’una banda, fomentar la transparència en relació amb l’activitat desenvolupada per la institució i, de l’altra, agilitar-ne el funcionament. Per a la consecució d’aquests objectius s’han previst diverses novetats en relació amb la regulació anterior, malgrat que els trets característics i distintius de la Comissió Jurídica Assessora no s’hagin alterat de manera significativa.

 
Data d'actualització: 07.06.2013