Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Jurisprudència

Imatge de jurisprudència

Aquesta secció recull una selecció de jurisprudència centrada en dos àmbits:
a) La funció consultiva en la jurisprudència: resolucions jurisdiccionals que aporten elements d’especial interès pel que fa a l’exercici de la funció consultiva, al règim jurídic dels òrgans consultius, o que tenen en compte d’una manera particular pronunciaments previs de la Comissió Jurídica Assessora.
b) Jurisprudència sectorial: resolucions jurisdiccionals que tenen una especial significació en els diversos àmbits materials de transcendència en l’actuació dels òrgans consultius. Aquest apartat no pretén reunir amb exhaustivitat la jurisprudència relativa a cada àmbit, sinó reunir un grup de resolucions que s’han triat per la seva especial significació en el context de la funció consultiva tenint en compte els problemes específics de cada matèria.


La funció consultiva en la jurisprudència

  • Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Sentència 795/2014, de 24 de març, Rec. 1190/2010, ponent CAÑAVATE GALERA. Convocatòria de concurs de mèrits per a la provisió de llocs en l’àmbit del Consell Consultiu d’Andalusia. Recurs d’apel·lació interposat pel mateix Consell  [PDF, 41,74 KB ]

    Recurs d’apel·lació interposat contra la Sentència de 29 d’abril de 2010, del Jutjat Contenciós núm. 1, que estimava parcialment el recurs contenciós interposat contra l’Ordre de 10 de desembre de 2007, del Consell Consultiu d’Andalusia, per la qual es convocava un concurs de mèrits per a la provisió de determinats llocs de treball en l’àmbit d’aquesta institució. La part apel·lada és el Sindicat Andalús de Funcionaris de la Juntad’Andalusia. La sentència apel·lada estimava dos dels motius d’impugnació plantejats. En primer lloc, declarava la nul·litat d’una base del concurs relativa a la “valoració del treball desenvolupat”, que permetia computar el temps prestat com a personal interí. En segon lloc, condemnava el Consell a oferir en l’àmbit d’aquest concurs totes les places vacants dotades pressupostàriament que constin a l’RLT. La sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia desestima els dos motius, relatius a aquestes dues qüestions, de l’apel·lació del Consell Consultiu. Pel que fa al primer, es recorda que la mateixa Sala ja s’ha manifestat sobre el fons de la qüestió anteriorment, amb caràcter recent en alguna sentència de 2012 i també amb al·legació de jurisprudència del TJUE: existeixen raons objectives que justifiquen l’aplicació de criteris d’antiguitat diferents entre els funcionaris de carrera i els interins. La diferència de qualificació del treballador i de les tasques dutes a terme poden determinar la no-existència de situacions comparables. De manera que es manté la nul·litat de la base del concurs afectada. Pel que fa al segon aspecte, els arguments que tractaven de justificar la no-inclusió de certes places no es consideren suficient motivació a l’efecte de no oferir-les en la convocatòria. S’imposen les costes a la part apel·lant.

  • Sentència del Tribunal Constitucional núm. 204/1992, de 26 de novembre. L’existència i les funcions d’òrgans consultius similars al Consell d’Estat a les comunitats autònomes  [PDF, 102,21 KB ]

    Ponent: Carlos de la Vega Benayas.Qüestió d’inconstitucionalitat plantejada sobre l’article 23.2 de la Llei orgànica del Consell d’Estat.El Tribunal Constitucional resol que la intervenció preceptiva d’un òrgan consultiu de les característiques del Consell d’Estat suposa en determinats casos una garantia importantíssima de l’interès general, de la legalitat i dels drets i els interessos legítims de les parts del procediment administratiu. Aquesta garantia de procediment ha de respectar el principi d’autonomia organitzativa de les comunitats autònomes, les quals poden crear òrgans consultius propis de les mateixes característiques i amb funcions similars, i, a més, és constitucionalment possible substituir l’informe preceptiu del Consell d’Estat per l’informe d’aquests òrgans consultius en relació amb l’exercici de les competències corresponents. Exigir acumulativament els dos informes seria contrari a la potestat d’autoorganització autonòmica i als principis d’eficàcia, eficiència i economia de la despesa pública. A les comunitats autònomes on no existeixin aquests òrgans propis dotats d’independència, objectivitat i qualificació tècnica, les garanties de procediment exigeixen mantenir la intervenció preceptiva del Consell d’Estat. Entès així, el precepte sobre el qual es planteja la qüestió no és inconstitucional.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 7a) de 7 de març de 2012 (Recurs núm. 1146/2009). Intervenció dels òrgans consultius en la contractació de la institució parlamentària  [PDF, 48,6 KB ]

    Ponent: Nicolás Antonio Maurandi Guillén. Recurs de cassació contra la Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó de 2 de gener de 2009, que estimava el recurs contenciós administratiu interposat per una empresa contra un Acord de la Mesa de les Corts d’Aragó, i que ordenava la retroacció del procediment de resolució d’un contracte per tal que se sol·licités dictamen a la Comissió Jurídica Assessora del Govern d’Aragó. La Sentència del Tribunal Superior de Justícia entenia que aquest òrgan actua amb una finalitat de tutela de la legalitat i de l’estat de dret, sense cap dependència jeràrquica respecte del Govern, la qual cosa impedeix parlar de vulneració del principi d’autonomia parlamentària al·legat per les Corts. Es desestima el recurs perquè no té sentit que l’activitat materialment administrativa de la institució parlamentària compti amb mecanismes de control de legalitat diferents als establerts per als ens que formalment són administracions públiques. S’hi afegeix que el que resulta veritablement rellevant en aquest cas és que les mateixes Corts es van sotmetre a la legislació de contractació de les administracions públiques, que inclou la necessitat de demanar el dictamen esmentat.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) de 10 de novembre de 2010 (Recurs núm. 5095/2006). Caràcter de la intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en modificacions de planejament que impliquen alteració de zones verdes i espais lliures. Emissió de dictamen en cas de recurs administratiu  [PDF, 65,11 KB ]

    Ponent: Jesús Ernesto Peces Morate. Recurs de cassació contra la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 30 de juny de 2006, que desestimava el recurs presentat contra certs acords d’aprovació definitiva de modificació de planejament, seguint el caràcter desfavorable del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. La Sentència del Tribunal Superior de Justícia destacava el paper determinant del dictamen d’aquesta Comissió en els casos de modificacions de planejament que afecten zones verdes o espais lliures, sens perjudici del control jurisdiccional procedent. Els recurrents qüestionen diversos aspectes sobre l’abast, el contingut i el caràcter de la intervenció de la Comissió. El Tribunal Suprem desestima el recurs i reitera el caràcter preceptiu i vinculant en aquest cas del dictamen de la Comissió, la presència de continguts que requerien el control autonòmic i la coherència en les successives intervencions de l’òrgan consultiu en aquest cas. En particular, pel que fa al motiu del recurs que consisteix a dir que en fase de recurs administratiu no es preveu la intervenció de l’òrgan consultiu, el Tribunal Suprem estableix que –tot i recordar l’anomalia que suposa un recurs administratiu contra disposicions de caràcter general– no es pot sostenir que l’informe de la Comissió deixi de ser preceptiu i vinculant en via de recurs administratiu: l’Administració, en demanar aquest informe, ha estat fidel amb el significat i la finalitat del precepte legal que el preveu.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a) de 18 de març de 2008 (Recurs núm. 2699/2008)  [PDF, 42,3 KB ]

    S’estima el recurs de cassació interposat per la Diputació General d’Aragó i es declara ajustada a dret una ordre que declarava la nul·litat d’una resolució en considerar que el Tribunal d’Instància no atorgà la deguda rellevància a l’efecte suspensiu de l’article 42.5.c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), ja que la caducitat del procediment no es produí inexorablement al cap de tres mesos, sinó que s’havia de tenir en compte el temps en què el termini de resolució se suspengué a causa de la petició d’un informe preceptiu, com és el dictamen de l’òrgan consultiu. A judici del Tribunal Suprem, en el procediment de revisió d’ofici seguit, el termini de caducitat se suspengué a causa de la petició del dictamen preceptiu, el qual, tot i que no fou emès en el termini previst legalment, podia ésser incorporat al procediment perquè aquest encara no havia caducat, atès que la decisió final es dictà dins el termini legal, ja que en aquella data no s’havia produït la caducitat del procediment.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Rioja 132/13, de 5 de juny (Recurs núm. 72/2012). Criteri de l’òrgan consultiu com a element a considerar a l’hora de decidir sobre les costes del procés  [PDF, 67,74 KB ]

    Ponent: Luis Antonio Loma-Osorio Faurie. Recurs contenciós presentat contra la desestimació de la conselleria corresponent del Govern de la Rioja d’una reclamació de responsabilitat patrimonial en l’àmbit sanitari. Es desestima el recurs en un cas en què era present el tema de la pèrdua d’oportunitat. A l’hora de decidir sobre la imposició de costes, es considera que no és procedent la condemna en costes, ja que el recurs era avalat, si més no en una mínima part, pel criteri del Consell Consultiu de la Rioja, que havia entès que era procedent una indemnització de 6.000 euros.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 287/2013, de 26 d’abril (Recurs núm. 31/2011). El sentit de la intervenció de la Comissió Jurídica Assessora: aplicació en els procediments d’elaboració específics de plans amb valor normatiu  [PDF, 38,88 KB ]

    Ponent: Eduard Paricio Rallo. Impugnació del Decret 188/2010, de 23 de novembre, pel qual s’aprovava el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. Els recurrents fonamenten el recurs en diversos motius, substantius i de procediment. En qüestionen el procediment i els tràmits seguits i, en particular, entenen que hi manca el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. La sentència considera que el Decret impugnat és sens dubte un reglament executiu i també afirma que indubtablement el pla aprovat té naturalesa normativa, de manera que, en principi, hauria de ser objecte d’informe per la Comissió Jurídica Assessora. El fet que existeixi una normativa específica –el Reglament de planificació hidrològica, que no preveu expressament l’informe esmentat– no impedeix arribar a la mateixa conclusió: la jerarquia normativa (un decret no pot desvincular-se de la llei –la mateixa Llei de la Comissió Jurídica Assessora– pel que fa a aquest procediment) i el sentit que cal atribuir a l’informe de la Comissió porten a aquest resultat. Pel que fa a aquest segon aspecte, no es tracta d’una mera funció consultiva, sinó d’un control de legalitat essencial que no té sentit deixar d’aplicar en el cas d’un pla amb la funció normativa i la capacitat de vinculació pròpia de les disposicions generals. Aquesta conclusió fa innecessari analitzar la resta de motius del recurs, el qual resulta estimat.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1a) núm. 349/2013, de 19 de març (Recurs núm. 955/2003). Moment de comunicació del dictamen de l’òrgan consultiu i d’aprovació del corresponent decret objecte de dictamen  [PDF, 78,15 KB ]

    Ponent: Daniel Ruiz Ballesteros. Recurs contenciós presentat contra un decret autonòmic pel qual es dicten normes de gestió per a l’aplicació de l’impost sobre dipòsits de les entitats de crèdit. El recurs es desestima. Pel que fa a la intervenció de l’òrgan consultiu i a les dates d’aquesta intervenció i de l’aprovació del decret, el dictamen es va emetre en la sessió del mateix dia en què va tenir lloc la deliberació del Consell de Govern. El Tribunal resol que, pel que fa a aquesta qüestió, quan el Consell de Govern de la Junta d’Extremadura aprova el decret, ha tingut a la vista l’informe favorable del Consell Consultiu d’Extremadura, sense que hi hagi cap obstacle perquè el seu contingut s’avanci al Consell de Govern per qualsevol mitjà, independentment de la data d’enviament per correu ordinari. El fet que la data sigui la mateixa no implica cap irregularitat, ja que és possible fer la remissió el mateix dia.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2a) núm. 317/2012, de 9 de maig (Recurs núm. 130/2011). Control judicial del contingut d’un informe de l’òrgan consultiu contrari a una revisió d’ofici en el recurs interposat contra l’acte administratiu desestimatori de la sol·licitud de revisió  [PDF, 34,48 KB ]

    Ponent: Ana Isabel Rodrigo Landazábal. Recurs d’apel·lació contra una sentència d’un jutjat contenciós administratiu que desestimava el recurs interposat contra una resolució municipal que havia desestimat la sol·licitud de revisió d’un acord que aprovava un projecte de reparcel·lació. En aquest cas, la Comissió Jurídica Assessora del País Basc havia dictaminat en sentit contrari a la revisió d’ofici, ja que no trobava cap motiu dintre de les causes de l’article 62.1 de la Llei 30/1992. El Tribunal Superior de Justícia estableix que l’Ajuntament només pot declarar la nul·litat de l’acte si el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora és favorable; però això no vol dir que l’acte impugnat no sigui controlable jurisdiccionalment mitjançant el control de fons del dictamen desfavorable de la Comissió. Atès que el Jutjat es limita a afirmar que l’Ajuntament només podia denegar la revisió de l’acte, es produeix una incongruència omissiva, ja que el control jurisdiccional ha d’arribar al contingut del dictamen esmentat si s’hi han formulat motius d’impugnació: el dictamen no és susceptible d’impugnació autònoma, sinó a través de la impugnació de la decisió administrativa final. Així doncs, el Tribunal Superior de Justícia entra en aquest examen, que resulta, però, desestimatori del recurs, i mostra el seu acord amb les valoracions que havia fet el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

 

Delimitacions i alteracions territorials

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 1241/2009, de 10 de desembre (Recurs núm. 425/2007)  [PDF, 15,51 KB ]

    El Tribunal anul·la i deixa sense efecte la Resolució GAP/1103/2007, de 10 d‘abril, relativa a la delimitació entre els municipis de Saldes i Gisclareny, en considerar que la manca d‘intervenció d‘un tècnic designat per l‘Institut Cartogràfic de Catalunya constitueix un defecte essencial en la tramitació del procediment. La Comissió Jurídica Assessora, en el Dictamen 38/07, aprecià que aquella mancança perdia eficàcia per causa que el director de l‘ICC formava part de la Comissió de Delimitació Territorial, i, per tant, l‘Institut tingué coneixement d‘aquelles actuacions. No obstant això, el Tribunal entén que la presència del tècnic designat per l‘ICC era absolutament necessària, per la qual cosa anul·la la Resolució esmentada i acorda la retroacció del procediment al moment en què aquell havia d‘ésser designat.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 1215/2008, de 17 de desembre (Recurs núm. 541/2006)  [PDF, 433,51 KB ]

    S’estima el recurs contenciós administratiu interposat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, contra la Resolució GAP/928/2006, de 30 de març, relativa a la delimitació entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i de Sant Feliu de Guíxols. El Tribunal anul·la la resolució impugnada i declara que la delimitació procedent entre ambdós termes municipals, en el tram controvertit (que es feia dependre de dos elements mòbils: el perímetre de la platja i la desembocadura de la riera), ha de realitzar-se de conformitat amb la proposta alternativa formulada pel Dictamen 16/06 de la Comissió Jurídica Assessora, que no conté punts mòbils i dota de seguretat jurídica la delimitació; qüestió que, a judici del Tribunal, no resultava garantida amb la solució adoptada per l’Administració.

 

Contractació pública

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries 71/13, de 12 de març (Recurs núm. 64/2012) (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1a). Resolució contractual adoptada sobre la base del dictamen de l’òrgan consultiu, que també segueix la sentència de primera instància  [PDF, 39,47 KB ]

    Ponent: Ángel Acevedo Campos. Recurs d’apel·lació presentat contra una sentència d’un jutjat contenciós administratiu que va desestimar el recurs contenciós presentat contra un acord administratiu de resolució de contracte d’obres. Es desestima el motiu de manca de motivació, sense que es pugui parlar d’incongruència, de la primera sentència, que transcriu literalment un apartat del dictamen del Consell Consultiu de Canàries, i fa seus, així, aquests arguments; criteri que també havia seguit l’Administració en el seu acte resolutori d’acord amb l’art. 89.5 de la Llei 30/1992. El recurs s’estima parcialment pel que fa a la declaració de prohibició de contractar i a la determinació de la indemnització, atès que es va fer sense tramitar els procediments ad hoc necessaris amb l’audiència corresponent de l’interessat.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1a) núm. 35/2013, de 4 de març (Recurs núm. 249/2011). Valor de la intervenció de l’òrgan consultiu en la resolució contractual  [PDF, 36,17 KB ]

    Ponent: Mariano Montero Martínez. Recurs d’apel·lació contra una sentència d’un jutjat contenciós administratiu que desestimava el recurs contra una resolució d’un contracte de concessió d’obra pública i explotació. Una de les al·legacions es refereix a la manca de dictamen de la Comissió Informativa. La sentència resol que això no té un caràcter tan essencial com el que es pretén, especialment si es considera que s’ha tingut en compte l’informe del Consell Consultiu de Castella-la Manxa. Sobre les al·legacions relatives a aquest dictamen, la sentència resol que la sentència impugnada es refereix al dictamen sobretot com a complement o substitutiu de l’informe de la Comissió Informativa corresponent, i aquestes referències són valuoses pel prestigi de l’òrgan consultiu, però això no comporta que el dictamen esdevingui la clau per a resoldre la qüestió, malgrat que la sentència impugnada assumeixi part de la seqüència dels fets exposats en aquest dictamen. El recurs es desestima.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1a) núm. 474/2013, d’11 de febrer (Recurs núm. 2069/2005). Intervenció de l’òrgan consultiu en cas de resolució de contracte i determinació de la indemnització  [PDF, 60,84 KB ]

    Ponent: María Luisa Martín Morales. Recurs contenciós presentat contra una resolució que desestimava el recurs de reposició formulat contra un acord de resolució d’un contracte de consultoria i assistència. S’hi planteja, com a motiu de nul·litat, el fet d’haver prescindit del dictamen de l’òrgan consultiu en relació amb l’expedient d’indemnització dels danys i perjudicis. La sentència resol que, acomplert el requisit de l’informe del Consell Consultiu per tal d’acordar-ne la resolució, no cal un nou informe d’aquest òrgan per al procediment que es tramiti d’una manera separada amb l’objecte de fixar la indemnització concreta que el contractista ha de satisfer a l’Administració, que es determina en un procediment destinat a aquesta finalitat concreta. El recurs s’estima parcialment a causa de la caducitat de l’expedient de resolució contractual i, en conseqüència, també del de responsabilitat contractual.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 428/2010, de 4 de maig (Recurs núm. 508/2004)  [PDF, 1,14 MB ]

    El Tribunal desestima el Recurs interposat per dues empreses i aprecia la conformitat a dret de la Resolució estimativa del recurs de reposició que deixà sense efecte la Resolució del conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, de 19 de setembre de 2003, d‘ampliació del termini de concessió dels contractes d‘explotació del servei d‘inspecció i control reglamentari, resolta a favor de les dues empreses recurrents, amb el dictamen previ desfavorable de la Comissió Jurídica Assessora. El Tribunal considerà que no es tractà d‘una pròrroga de les concessions, sinó d‘una modificació contractual, en la qual no es justificaren prou les raons d‘interès públic, ni les noves obligacions que derivessin en una alteració de l‘equilibri financer de la concessió que hagués de donar lloc a una ampliació del termini concessional de 8 anys.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 239/2005, de 17 de març (Recurs núm. 88/2002)  [PDF, 18,33 KB ]

    Desestima la pretensió de nul·litat de la resolució del contracte per incompliment del contractista. El Tribunal estima que concorre la causa de resolució per paralització de les obres, en haver-se acreditat documentalment els greus incompliments imputats al contractista, i es considera igualment concloent el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora en relació amb la manca d’execució del contracte i la impossibilitat de finalitzar l’obra dins del termini màxim fixat. Així mateix, es declara conforme a dret la incautació de la garantia realitzada per l’Administració local i l’obligació d’indemnitzar-la pels danys i perjudicis ocasionats. Aquest assumpte va ser objecte del Dictamen 244/02 de la Comissió Jurídica Assessora.

 

Urbanisme

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) de 10 de novembre de 2010 (Recurs núm. 5095/2006). Caràcter de la intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en modificacions de planejament que impliquen alteració de zones verdes i espais lliures. Emissió de dictamen en cas de recurs administratiu  [PDF, 65,11 KB ]

    Ponent: Jesús Ernesto Peces Morate. Recurs de cassació contra la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 30 de juny de 2006, que desestimava el recurs presentat contra certs acords d’aprovació definitiva de modificació de planejament, seguint el caràcter desfavorable del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. La Sentència del Tribunal Superior de Justícia destacava el paper determinant del dictamen d’aquesta Comissió en els casos de modificacions de planejament que afecten zones verdes o espais lliures, sens perjudici del control jurisdiccional procedent. Els recurrents qüestionen diversos aspectes sobre l’abast, el contingut i el caràcter de la intervenció de la Comissió. El Tribunal Suprem desestima el recurs i reitera el caràcter preceptiu i vinculant en aquest cas del dictamen de la Comissió, la presència de continguts que requerien el control autonòmic i la coherència en les successives intervencions de l’òrgan consultiu en aquest cas. En particular, pel que fa al motiu del recurs que consisteix a dir que en fase de recurs administratiu no es preveu la intervenció de l’òrgan consultiu, el Tribunal Suprem estableix que –tot i recordar l’anomalia que suposa un recurs administratiu contra disposicions de caràcter general– no es pot sostenir que l’informe de la Comissió deixi de ser preceptiu i vinculant en via de recurs administratiu: l’Administració, en demanar aquest informe, ha estat fidel amb el significat i la finalitat del precepte legal que el preveu.

 

Recurs extraordinari de revisió

 

Potestat normativa

  • Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, Sentència 449/2014, de 29 de setembre, Rec. 289/2013, Contenciós, ponent ORTUÑO RODRÍGUEZ. Introducció de regles noves en relació amb la proposta inicial de la norma i manca de realització dels tràmits necessaris.  [PDF, 71,22 KB ]

    És objecte de recurs l’Ordre de 9 de juliol de 2013, de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, que regula el procediment per a l’ocupació de llocs de treball d’inspectors d’educació en comissió de serveis. El recurrent és funcionari públic docent nomenat com a inspector accidental d’educació, adscrit mitjançant comissió de serveis al lloc d’inspector educatiu, i, per tant, resulta legitimat, ja que el procés selectiu s’adreça a funcionaris de cossos al qual pertany el recurrent. Pel que fa al fons, s’al·lega, quant al procediment, que es van introduir canvis (modificacions i alguns articles nous) en el projecte un cop emès i rebut el dictamen del Consell Consultiu (59/2013), que contenia observacions essencials. Es tractava de modificacions que implicaven noves regles, que, per tant, s’havien d’haver sotmès a un nou dictamen i a tots els requisits de procediment que sí que s’havien seguit en la versió anterior. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears considera que, en efecte, es produeix un motiu de nul·litat de ple dret de l’article 62.2 de l’LRJPAC atesa la presència de noves regles en una disposició general sense haver estat realitzada la mateixa tramitació que el text inicial. En particular, es destaquen els tràmits necessaris de dictamen del Consell Escolar, sotmetiment a negociació col·lectiva, informe de l’Institut de la Dona, informes de la Secretaria General i dels Serveis Jurídics i dictamen del Consell Consultiu. Per a arribar a aquesta conclusió, la sentència fa una anàlisi comparativa amb les observacions que el Consell Consultiu Balear havia efectuat al text anterior. Es conclou, doncs, en l’estimació d’aquest punt, en considerar una omissió del procediment establert legalment pel que fa als preceptes afectats. Pel que fa als altres aspectes del recurs, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears conclou, en primer lloc, en relació amb la impugnació de la justificació de l’excepcionalitat en l’ocupació accidental de les places, que la norma no preveu la convocatòria d’un sistema de concurs de mèrits d’una manera accidental per comissió de serveis, sinó que es limita a regular el seu marc procedimental i les bases d’aquestes hipotètiques convocatòries. Es desestima, doncs, aquest punt, sens perjudici que les convocatòries, si escau, puguin arribar a vulnerar la normativa vigent. També s’impugna la composició de la comissió de selecció i valoració, en no ser designats per sorteig, aspecte que sí que resulta estimat, en aplicació de jurisprudència anterior, i això en virtut d’una aplicació analògica dels principis rectors en aquesta matèria i de la doctrina dels actes propis, infracció que, però, no s’estima que comporti vulneració de l’article 23.2 de la CE. També s’estima finalment, pel que fa al procediment de selecció dels candidats, la desproporció de valoració entre la fase objectiva (concurs) i subjectiva (entrevista).

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a) de 27 de febrer de 2012 (Recurs núm. 5639/2008). Dèficits d’informació en el moment de sotmetre una disposició a informació pública. Observacions crítiques de la Comissió Jurídica Assessora que els tribunals confirmen  [PDF, 51,66 KB ]

    Ponent: Eduardo Espín Templado. Recurs de cassació contra la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 25 de setembre de 2008, que estimava un recurs contra certs preceptes dels reglaments de salons recreatius i de joc, i de màquines recreatives i d’atzar (decrets 22/2005 i 23/2005, ambdós de 22 de febrer). La sentència impugnada reprodueix les observacions crítiques de la Comissió Jurídica Assessora i expressa el seu acord, ja que es considera que l’Administració no havia incorporat a l’expedient part de la documentació necessària per a la pràctica correcta, amb coneixement de causa per part dels seus destinataris, de la informació pública i l’audiència. El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació, ja que, d’una banda, el fet d’anul·lar només els preceptes impugnats d’una disposició quan resulta que el motiu estimat n’hauria justificat l’anul·lació íntegra no implica cap incorrecció jurídica, i, d’una altra, els preceptes que fonamenten la sentència impugnada són autonòmics.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) de 27 de maig de 2008 (Recurs núm. 2686/2004)  [PDF, 38,26 KB ]

    Es confirma la Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó per la qual es declarà la nul·litat del Decret 109/2000, de 29 de maig, pel qual s’establia un règim de protecció per a la conservació del cernícalo primilla i s’aprovava el Pla de conservació del seu hàbitat. En contra de la tesi del Govern d’Aragó, que sostingué que el decret autonòmic tenia un caràcter simplement directiu, i que exercia únicament una potestat de planificació, el Tribunal Suprem entengué que la norma impugnada era una disposició executiva i que, per tant, havia d’haver seguit el procediment d’elaboració de disposicions de caràcter general, inclòs el corresponent dictamen de l’òrgan consultiu.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a) de 12 de desembre de 2007 (Recurs núm. 1427/2005)  [PDF, 27,85 KB ]

    Declara la nul·litat del Decret extremeny 13/2003, d’11 de febrer, pel qual es regulava el Consell de Cambres Oficials de Comerç i Indústria d’Extremadura, en haver-se vulnerat el procediment legalment establert per a l’elaboració de les disposicions generals. En considerar que no es tractava d’un reglament de naturalesa organitzativa, sinó d’un reglament que executava una llei –perquè feia una regulació complementària de les previsions legals–, entenguè que estava sotmès al dictamen preceptiu del Consell Consultiu, de manera que la seva omissió és causa de nul·litat de ple dret.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 4a) de 22 de desembre de 2006 (Recurs núm. 70/2003)  [PDF, 65,25 KB ]

    El dictamen del Consell d’Estat no és preceptiu durant el procediment d’aprovació del Reial decret 179/03, de 14 de febrer, pel qual s’aprova la norma de qualitat del iogurt, perquè aquesta norma eleva de rang una ordre anterior sobre la qual sí s’havia dictaminat oportunament, per tant, no és necessari el dictamen quan es tracta de modificar el rang d’una norma que no comporti estar en presència d’una ordenació diferent. La Sentència, a més, conté el resum de la doctrina de la Sala en relació amb l’exigència del dictamen del Consell d’Estat en l’elaboració de disposicions de caràcter general i amb els supòsits en què no s’exigeix.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1a) de 27 de novembre de 2006 (Recurs núm. 53/2005)  [PDF, 49,2 KB ]

    Declara la nul·litat de la disposició addicional única i la disposició final primera del Reial decret 2397/2004, de 30 de desembre, en virtut de les quals s’acorda el canvi de seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions de Madrid a Barcelona, en considerar insuficients tant la memòria justificativa –de la necessitat i oportunitat del trasllat– com la memòria econòmica –sobre l’estimació del cost d’aquest– elaborades pel Govern en suport de la seva decisió. En tractar-se d’una norma organitzativa que no estableix amb caràcter general drets i obligacions dels ciutadans i de les administracions públiques, no resultaven preceptius, tanmateix, ni el dictamen del Consell d’Estat, ni el dictamen del Consell Assessor de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació. Existeixen diferents vots particulars que qüestionen, entre altres aspectes, que tals disposicions siguin normes reglamentàries sotmeses a les prescripcions procedimentals de l’article 24.1 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 7a) de 5 d’octubre de 2006 (Recurs núm. 1633/2001)  [PDF, 35,75 KB ]

    En contra del criteri del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, es declara la nul·litat del Decret extremeny 87/1997, d’1 de juliol, de reestructuració dels serveis de farmàcia de les estructures sanitàries d’atenció primària i d’aprovació de la relació de llocs de treball. A partir de l’anàlisi de la norma, el Tribunal realitza una sèrie de consideracions relatives als supòsits en què els decrets excedeixen l’àmbit organitzatiu i afecten drets i deures individuals i col·lectius, i quan tenen un caràcter innovador de l’ordenament. En tots aquests supòsits, la manca d’un tràmit essencial com és el dictamen de l’òrgan consultiu es considera una vulneració del procediment d’elaboració de la norma generadora de nul·litat de ple dret.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 4a) de 6 d’octubre de 2005 (Recurs núm. 31/2003)  [PDF, 36,51 KB ]

    Compila la doctrina del Tribunal sobre els diversos aspectes formals i materials del control judicial dels reglaments, i dedica especial atenció al principi de protecció de la confiança legítima i al valor del tràmit d’audiència als interessats en el procediment d’elaboració.

  • Sentència de l’Audiència Nacional (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a) de 22 de març de 2011 (Recurs núm. 774/2008). Necessitat de dictamen de l’òrgan consultiu en cas de reglaments executius: distinció entre acte i reglament; sentit de la intervenció de l’òrgan consultiu; caràcter executiu del reglament; transcendència del vici de nul·litat i economia processal  [PDF, 69,96 KB ]

    Ponent: Francisco Díaz Fraile. Recurs contenciós presentat contra una Ordre que regula la compensació equitativa corresponent a la còpia privada digital, conseqüència de reformes legals que incorporaven normativa internacional en matèria de propietat intel·lectual. La sentència examina el motiu relatiu a la manca de dictamen del Consell d’Estat i de les memòries justificativa i econòmica. S’hi utilitza àmpliament jurisprudència precedent sobre els criteris de distinció entre acte administratiu i reglament; sobre el sentit de la intervenció del Consell d’Estat en aquests casos; sobre el caràcter formal del procediment d’elaboració dels reglaments i el seu caràcter executiu, i sobre els termes precisos d’aplicació del principi d’economia processal. La sentència declara la nul·litat de ple dret dels preceptes impugnats: hi concorre la condició de disposició reglamentària (el dictamen del Consell d’Estat previ sobre l’avantprojecte de la llei de la qual procedeix aquesta reforma reglamentària pressuposa aquesta substància normativa en assenyalar l’escassa regulació del tema) i de caràcter executiu de l’Ordre impugnada. A més, el fet que la normativa sectorial només prevegi determinats informes implica que es tracta de peculiaritats pròpies d’aquest procediment, que ho són sens perjudici de l’obligació d’aplicar la normativa general d’elaboració de reglaments (com en el cas de les memòries justificativa i econòmica, la manca de les quals també s’hi considera). No s’aprecia cap raó singular que permeti aplicar el principi d’economia processal, atès el canvi qualitatiu que suposa aquesta norma. [En els mateixos termes s’expressen altres sentències de l’Audiència Nacional de la mateixa data.]

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 119/2012, de 15 de març (Recurs núm. 5/2010). Motius d’una reforma reglamentària no suficientment justificats: consideració de les observacions fetes per la Comissió Jurídica Assessora, que continuen essent aplicables al cas  [PDF, 37,32 KB ]

    Ponent: Joaquín José Ortiz Blasco. Impugnació d’un precepte del Decret 166/2009, de 27 d’octubre, de primera modificació del Reglament de màquines recreatives i d’atzar. Un dels motius del recurs és la manca de justificació suficient en l’expedient administratiu. El Tribunal Superior de Justícia pren com a punt de partida les consideracions que havia efectuat la Comissió Jurídica Assessora en el Dictamen 241/2009, que s’hi reprodueixen àmpliament. Tenint en compte aquestes consideracions, la sentència conclou que l’anàlisi cost-benefici posterior i la memòria complementària no són suficients per tal de justificar els motius de la modificació reglamentària, atès el seu caràcter simplement explicatiu, i no pas justificatiu, de manera que no es poden considerar esmenades les observacions que havia fet la Comissió Jurídica Assessora sobre aquesta qüestió, que es qualifica de transcendental. En conseqüència, s’estima el recurs.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 216/2009, de 25 de febrer (Recurs núm. 633/2006)  [PDF, 668,8 KB ]

    S’estima el recurs contenciós interposat per una federació i es declara la nul·litat del Decret 364/2006, de 3 d’octubre, de regulació de les condicions de comercialització dels jocs de loteria organitzats i gestionats per l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, atès que la norma no se sotmeté al tràmit d’audiència, deficiència ja assenyalada per la Comissió Jurídica Assessora. A judici del Tribunal, la convocatòria d’una reunió extraordinària de la Mesa Tècnica del Joc, amb posterioritat al dictamen emès per l’òrgan consultiu, no esmenà l’omissió de l’audiència denunciada en no poder-se considerar aquell un òrgan que absorbís el conjunt d’interessos en conflicte. El Decret esmentat, en la fase de projecte, va ser objecte del Dictamen 294/06 de la Comissió Jurídica Assessora.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 217/2009, de 25 de febrer (Recurs núm. 638/2006)  [PDF, 640,1 KB ]

    S’estima el recurs contenciós interposat per una associació i es declara la nul·litat del Decret 365/2006, de 3 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la loteria denominada Binjocs, atès que la norma no se sotmeté al tràmit d’audiència, deficiència ja assenyalada per la Comissió Jurídica Assessora. A judici del Tribunal, la convocatòria d’una reunió extraordinària de la Mesa Tècnica del Joc, amb posterioritat al dictamen emès per l’òrgan consultiu, no esmenà l’omissió de l’audiència denunciada en no poder-se considerar aquell un òrgan que absorbís el conjunt d’interessos en conflicte. El Decret esmentat, en la fase de projecte, va ser objecte del Dictamen 295/06 de la Comissió Jurídica Assessora.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 311/2008, de 8 d’abril (Recurs núm. 566/2004)  [PDF, 29,09 KB ]

    Declara la nul·litat del Decret 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català. El Tribunal recull part del Dictamen 300/04 de la Comissió Jurídica Assessora i considera insuficients tant la memòria com l’acreditació dels fets determinants que presumptament justifiquen la nova regulació, en especial, l’estat de les reserves del corall vermell al litoral català, i entén que aquestes deficiències comporten una vulneració del procediment legalment establert per a l’elaboració de les disposicions generals, en la mesura en què no s’ofereix una justificació suficient de l’oportunitat de la disposició i de l’adequació de les mesures proposades a la finalitat perseguida.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 179/2007, de 8 de març (Recurs núm. 1006/2003)  [PDF, 27,18 KB ]

    S’estima el recurs contenciós interposat i es declara la nul·litat d’una ordre, en constatar-se l’incompliment de les previsions legals en el procés d’elaboració de la norma, entre d’altres, la manca del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, preceptiu en aquest supòsit per tractar-se d’una disposició que executa, desplega i completa una llei.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 67/2005, de 27 de gener (Recurs núm. 165/2002)  [PDF, 15,74 KB ]

    Declara la nul·litat del Decret 346/2001, de 24 de desembre, pel qual es desplega la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials. El Tribunal considera insuficient la memòria i l’informe econòmic elaborats i estima que no s’ofereix una justificació suficient de l’oportunitat de la disposició i de l’adequació de les mesures proposades a la finalitat perseguida.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) núm. 26/2005, de 14 de gener (Recurs núm. 146/2002)  [PDF, 25,91 KB ]

    Declara la nul·litat del Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric. El Tribunal considera insuficient la memòria i l’informe econòmic elaborats i estima que no s’ofereix una justificació suficient de l’oportunitat de la disposició i de l’adequació de les mesures proposades a la finalitat perseguida.

 

Responsabilitat patrimonial

  • Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sentència 625/2014, de 5 de setembre, Rec. 24/2013, Contenciós, ponent MOSEÑE GRACIA. Reclamació de danys per actuació policial. Diferent apreciació de les circumstàncies que van incidir en la conducta de les víctimes.  [PDF, 41,74 KB ]

    Recurs contenciós d’un particular contra la Resolució de 31 d’octubre de 2012, del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, que desestimava íntegrament una reclamació de responsabilitat patrimonial per danys produïts per l’impacte d’una pilota de goma en el transcurs d’una actuació policial a Barcelona la nit del 27 de maig de 2009. La Comissió Jurídica Assessora havia considerat [Dictamen 243/2012] una estimació parcial de la responsabilitat (50 %). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestima el recurs. Comença posant en relleu que no resulta controvertida la màxima gravetat dels fets que va obligar a actuar la policia amb mitjans contundents, de manera que en general la seva actuació va resultar justificada i proporcionada. A partir d’aquí, es tractava de qualificar l’actitud de l’afectat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afirma que la dada de la no-participació directa en els aldarulls i el fet de no formar part del grup de persones provocadores dels disturbis no resulta determinant en cap sentit. Cal analitzar el cas concret i resultarà decisiu, en primer lloc, determinar si la resposta policial va ser proporcionada o no i, en segon lloc, quines són les raons de la presència de l’afectat en aquell indret i moment, casual i involuntària, o imprudent i temerària. A continuació s’afirma que l’afectat i els seus acompanyants van poder comprovar personalment la gravetat de la situació, i van decidir canviar de lloc durant una bona estona, suficientment allunyat, però no tant per no poder observar allò que estava passant. Després d’un primer intent frustrat de tornar a les Rambles, indret en què la situació era greu, van optar per tornar-hi per tal de recuperar el vehicle aparcat i tornar al seu domicili, amb coneixement dels altercats seriosos que s’estaven produint al carrer esmentat. El dictamen de la Comissió havia estimat que la seva conducta en part va poder ser deguda a la confiança de la informació facilitada per la policia en el sentit de poder tornar a les Rambles. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, considera que sobre això existeix un seriós dubte, i que el cert és que no sembla que aquesta indicació s’hagués produït, ja que, a més, el fet de transitar per un lateral amb els braços aixecats era incompatible amb l’afirmació sobre la seguretat en aquell lloc i moment. L’afectat, doncs, va actuar, com a mínim, imprudentment i es va col·locar voluntàriament en una situació de perill, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no comparteix el raonament de la Comissió sobre la manca de trencament del nexe causal, ja que parteix d’una dada no provada, la relativa a les indicacions de la policia. Però a més, fins i tot en el cas que aquesta indicació hagués estat certa, els fets apuntaven al contrari d’un missatge de seguretat, i el sentit comú aconsellava d’una manera òbvia evitar aquell pas. Així, doncs, es resol que el dany no és antijurídic.

  • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó 973/13, de 7 de juny (Recurs núm. 539/2010). Pronunciaments previs de l’Administració activa i de l’òrgan consultiu a l’hora d’apreciar la legitimació activa en una reclamació de responsabilitat patrimonial  [PDF, 44,89 KB ]

    Ponent: Agustín Picón Palacio. Recurs contenciós presentat contra la desestimació per part de la conselleria competent d’una reclamació de responsabilitat patrimonial per lesions causades a una persona que va sortir per una finestra del servei d’urgències d’un hospital. Aquesta persona va iniciar un procés penal, les diligències del qual es van arxivar després que aquesta morís. Es discuteix sobre la legitimació activa de la dona del finat, la qual va iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial. A la sentència s’exposen les dues situacions diferents que es poden produir en aquest tipus de casos: en primer lloc, la possibilitat de reclamar per danys aliens ja inicialment reclamats per qui els va patir, i en segon lloc, per aquells danys que encara no s’havien reclamat. En aquest cas s’acaba per considerar que l’acció de la dona era una continuació de la reclamació de la persona que va patir el dany, encara que l’hagués interposada en via penal. Però hi ha un element que resulta fonamental: la Conselleria de Sanitat havia resolt expressament la petició tot indicant que l’havia formulada la persona interessada, reconeixement exprés en via administrativa que fa que no sigui procedent apreciar manca de legitimació, atesa la doctrina dels actes propis i la confiança generada en l’altra part. I aquest pronunciament es considera més rellevant encara perquè el Consell Consultiu de Castella i Lleó havia tractat aquesta qüestió en el seu dictamen i l’havia negat, de manera que l’Administració va rebutjar l’argumentació de l’òrgan consultiu. El recurs es desestima pel que fa a la qüestió de fons.

 

Revisió d’ofici

  • Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia: Sentència 2273/2014, de 29 de juliol, Rec. 2026/2008, ponent TOLEDANO CANTERO. Naturalesa del procediment de revisió d’ofici i intervenció de l’òrgan consultiu, cas “El Algarrobico”.  [PDF, 139,15 KB ]

    Recurs d’apel·lació contra la sentència del Jutjat contenciós núm. 2 d’Almeria, presentat per l’Ajuntament de Carboneras i l’entitat mercantil Azata del Sol, SL. La sentència apel·lada, en un recurs presentat per dues associacions ecologistes i la Juntad’Andalusia, decidia l’anul·lació dels actes de l’Ajuntament que desestimaven en actes expressos i presumptes la sol·licitud de revisió d’ofici de concessió de llicència, i ordenava l’Ajuntament a procedir a iniciar el procediment de revisió d’ofici “d’aquell acte nul de ple dret”, conforme al fonament jurídic VI, en el qual es parlava de la concurrència de la causa de l’article 62.1.f) de l’LRJPAC. Es comença recordant que la llicència no va ser objecte de recurs per cap interessat. A continuació es delimita la qüestió jurídica debatuda, sobre la naturalesa del procediment de revisió d’ofici. Es recorda el caràcter taxat de les causes de nul·litat de ple dret, el seu caràcter de remei extraordinari d’interpretació estricta, que impedeix analitzar-hi qüestions que s’haguessin hagut d’invocar en els recursos ordinaris. Es resol que la sentència apel·lada ha ultrapassat aquests límits. En els fonaments jurídics III i IV es resol que era procedent inadmetre els recursos presentats per les dues associacions per manca d’aportació i sense que en cap moment s’esmenés l’acord dels òrgans competents segons els seus estatuts per a exercitar les accions legals, qüestió indegudament barrejada amb la de la legitimació en la sentència apel·lada, que també indegudament ho qualifica com a formalisme del passat. D’aquesta manera, l’objecte del recurs queda limitat a la part relativa a la demanda del govern autonòmic andalús. No obstant això, es diu que es tractaran per connexió totes les qüestions substancials plantejades, la qual cosa és més necessària en casos com aquest de rellevància social, i essent les accions contencioses una forma de participació ciutadana. En el fonament jurídic V s’estima la incongruència interna de la sentència apel·lada. En el fonament jurídic VI s’estima també incongruència per excés, ultra petitum: el jutge va anar més enllà de decidir sobre la procedència o no d’iniciar el procediment de revisió d’ofici. La jurisprudència estableix que, llevat de casos excepcionals, no és possible resoldre sobre la nul·litat dels actes en un recurs contra la inadmissió d’una revisió d’ofici. Si s’ultrapassa aquesta línia, el jutge no respecta “l’àmbit de llibertat i competència” del Consell Consultiu d’Andalusia –que en tot cas ha de dictaminar d’acord amb el procediment previst legalment sobre la possible nul·litat d’un acte d’aplicació d’una disposició general fins i tot declarada ja nul·la– i del mateix ajuntament. També era incongruent la sentència en disposar que calia una expropiació i ulterior enderroc, i recorda que les sentències “no són dictàmens o estudis”, són “actes de poder”, a més dels límits de la discrecionalitat administrativa derivats de l’article 71.2 de l’LJCA. En el fonament jurídic VII es resol que la sentència apel·lada no motiva per què ha ultrapassat l’àmbit de la revisió d’ofici amb la consideració de motius de legalitat que no són els que justifiquen estrictament la nul·litat de ple dret de la llicència, amb la qual cosa s’ha generat indefensió. Malgrat això, el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia entra en el fons, ja que es diu que s’ha de donar lloc a una decisió judicial que a més de jurídicament fonamentada sigui socialment comprensible. En el fonament jurídic VIII es descarta la presència de la causa de nul·litat de ple dret de l’article 62.1.f) de l’LRJPAC: els terrenys són propietat del titular de la llicència i les construccions no són residencials en la franja controvertida, ni s’ha acreditat cap infracció manifesta relativa a valors naturals o paisatgístics. Com a màxim hi podia haver vicis d’anul·labilitat, cosa que no es va fer valer dintre dels 4 anys perla Junta. De manera que se’n desestima el recurs. El fonament jurídic IX fa una “recapitulació” i una exposició general des del punt de vista urbanístic: és durant l’elaboració dels plans urbanístics quan s’ha de garantir la coordinació de les seves previsions amb la legislació de costes, ambiental i altres. En realitat, en aquest cas, amb la revisió d’ofici es pretén una declaració d’il·legalitat de la normativa urbanística. Aquests vicis normatius es podrien canalitzar per un recurs administratiu indirecte; però l’acte de denegació de la revisió d’ofici, o de la seva concessió, no són actes d’aplicació de la disposició general que empara la concessió de la llicència, de manera que la impugnació d’aquests actes no permet la impugnació indirecta de les disposicions generals, tot això sens perjudici d’altres responsabilitats. S’estima, doncs, l’apel·lació i es declara la improcedència de la revisió d’ofici.

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) de 21 de novembre de 2012 (Recurs núm. 5618/2009). Necessitat d’intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en un segon expedient de revisió d’ofici tramitat com a conseqüència de la caducitat del primer  [PDF, 59,09 KB ]

    Ponent: Jesús Ernesto Peces Morate. Recurs de cassació contra la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 3 de juliol de 2009, que estimava parcialment el recurs contra un acord municipal que declarava la nul·litat de l’aprovació d’un estudi de detall i dels seus actes derivats. Aquest acord era producte d’un segon expedient de revisió d’ofici, ja que el primer havia caducat. La Comissió Jurídica Assessora havia dictaminat sobre el primer expedient, no pas sobre el segon. El Tribunal Suprem, en contra del criteri del Tribunal Superior de Justícia, estima que la Comissió Jurídica Assessora ha d’intervenir en el segon expedient, per tres raons: en primer lloc, el seu dictamen no es pot considerar un acte independent de l’expedient caducat; en segon lloc, la Comissió és un òrgan consultiu de la comunitat autònoma, no integrat, doncs, a l’estructura municipal, de manera que l’Ajuntament no podia donar per fet el sentit reiteratiu del segon dictamen, i, en tercer lloc, en aquest cas l’empresa interessada havia presentat al·legacions en el segon expedient que no es limitaven a reproduir els plantejaments fets en el primer expedient. Per consegüent, la sentència declara l’anul·lació de l’acte de revisió, ja que va prescindir d’un tràmit essencial del procediment, com és el de la sol·licitud del dictamen preceptiu de l’òrgan consultiu.

 
Data d'actualització: 18.12.2014