Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Història

Els antecedents històrics de la Comissió Jurídica Assessora i l’evolució des del seu restabliment, l’any 1978, fins a l’actualitat.

Antecedents de la Comissió Jurídica Assessora catalana de l’època republicana

Els antecedents que influïren més en la gestació de la Comissió Jurídica Assessora de l’època republicana foren tres: la Comissió d’elaboració de l’Apèndix de dret civil català al Codi civil, la Comissió Jurídica Assessora estatal creada l’any 1931 pel Govern de la República i l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya.

De la Comissió de l’Apèndix de dret civil català a la Comissió Jurídica Assessora

La Comissió General de Codificació, creada el 1843, dissolta el 1869 i restablerta el 1875, fou l’encarregada de redactar el text del Codi civil espanyol en desplegament de la Llei de bases d’11 de maig de 1888, que establia que s’havien de presentar els apèndixs forals a aquest Codi civil. Dos reials decrets d’abril de 1899 n’encarregaren l’elaboració a sengles comissions de juristes dels territoris forals. En el cas català es preveia que aquesta comissió havia d’estar integrada per un president i dotze vocals designats entre lletrats.
La Comissió de l’Apèndix de dret civil català fou presidida inicialment per Germán Gamazo Calvo, substituït al cap de pocs dies per Francesc Romaní i Puigdengolas, però el lliurament del Projecte d’Apèndix, basat en la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña de Duran i Bas, de 1883, no es produí fins al 18 de novembre de 1930. Paral·lelament, la Comissió General de Codificació estava presidida en aquell moment per Joan Maluquer i Viladot i n’eren vocals Ramon d’Abadal i Calderó, Oriol Anguera de Sojo i Dodero, Antoni M. Borrell i Soler, Amadeu Hurtado i Miró, Joan Martí i Miralles, Francesc de Paula Maspons i Anglasell i Ferran de Querol i de Bofarull.
Amb la proclamació de la República es va plantejar la necessitat d’adaptar el Projecte d’Apèndix al nou context juridicopolític. El Consell Executiu provisional de la Generalitat, en exercici de la nova autonomia política, acordà suspendre les activitats de la Comissió de l’Apèndix –a la qual qualificava d’“òrgan tècnic fill d’una herència forçosa”, tot i que en valorava, alhora, la tasca rellevant duta a terme–  i crear una Comissió Jurídica Assessora catalana. Així, en el preàmbul del Decret que creà la Comissió Jurídica Assessora, de 24 d’octubre de 1932, es justificava la necessitat de crear un òrgan diferent  de la Comissió de l’Apèndix i es feia  referència a “la varietat d’aspectes i la multiplicitat de facetes” de les activitats que s’haurien de realitzar, així com a “la dilatació constant que hom experimenta en l’òrbita de tota manifestació jurídica, i el sentit funcional i no formalista que avui dia caracteritza el Dret”.
La Comissió de l’Apèndix i la Comissió Jurídica Assessora presentaven connexions personals i funcionals; però la segona sorgí com a òrgan nou, amb una nova legitimació i no circumscrita en la seva activitat al dret privat.

La influència exercida per la Comissió Jurídica Assessora estatal de la Segona República

El model de la Comissió Jurídica Assessora estatal instaurada pel Govern de la República, en substitució de la Comissió General de Codificació, el 1931, influí molt en la creació de la Comissió Jurídica Assessora catalana: la mateixa denominació i unes funcions i un sentit similars ho fan palès –influx que també fou present en el cas del País Basc–.
La Comissió Jurídica Assessora estatal, amb juristes de gran renom, va tenir un paper cabdal en la vida política i jurídica de la República. El primer encàrrec rebut fou elaborar l’Avantprojecte de Constitució republicana i, durant els anys que funcionà, preparà altres avantprojectes destacats en els àmbits penal, civil, electoral, de les confessions i congregacions religioses, de diverses institucions i de l’ordre públic. La seva activitat declinà amb el transcurs del temps, i sovint patí una falta d’autonomia i de mitjans durant els darrers anys. A l’últim, fou dissolta pel Govern de Burgos en la zona franquista el març de 1938.

L’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana

L’Oficina d’Estudis Jurídics, constituïda el juliol de 1918, fou projectada per Enric Prat de la Riba i establerta efectivament sota el mandat de Josep Puig i Cadafalch, amb l’encàrrec de codificar “les regles de dret integrants del règim jurídic català”. El seu cap fou Francesc de Paula Maspons i Anglasell i en foren membres Martí Esteve i Guau, Ramon Coll i Rodés, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal i de Vinyals, Rafael Closas i Cendra i Tomàs Roig i Llop.
Aquesta Oficina dugué a terme una tasca destacable, especialment en l’àmbit del dret civil català, en contrast amb la inactivitat que en aquell període caracteritzà la Comissió de l’Apèndix, a la qual se superposà de fet. A més, i a diferència de la Comissió de l’Apèndix, naixia amb una missió codificadora que anava més enllà de l’elaboració d’un apèndix al Codi civil espanyol. Fou també l’òrgan de consulta del president i del Consell de la Mancomunitat, i emeté una diversitat de dictàmens jurídics, fins que fou extingida el juliol de 1924 com a conseqüència del cop d’estat de Primo de Rivera.
Entre l’Oficina d’Estudis Jurídics i la futura Comissió Jurídica Assessora catalana sembla clara la connexió funcional, i també es constata una certa vinculació institucional i personal. Malgrat això, la Comissió Jurídica Assessora no es consideraria hereva ni successora d’aquesta Oficina, condició que va ser reconeguda, en canvi, a una nova Oficina d’Estudis Jurídics, adscrita al Departament de Justícia i Dret, configurada com un òrgan auxiliar al servei del Parlament i de les comissions tècniques de juristes i creada sis mesos abans d’instituir-se la Comissió Jurídica Assessora.
El desembre de 1932 es plantejà al Parlament la relació entre aquesta nova Oficina i la Comissió Jurídica Assessora catalana, amb motiu de la discussió dels pressupostos de la Generalitat per a l’any 1933. S’hi presentà un vot particular, que proposava de refondre-les en un sol organisme, però fou rebutjat i romangueren separades.

 

(Extret del llibre “La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. 75 anys d’història”, Barcelona, 2011, pàgines 29-44.)

 

La Comissió Jurídica Assessora del període republicà (1932-1936)

En la sessió del dia 24 d’octubre de 1932 (un mes i escaig després que les Corts Constituents aprovessin l’Estatut d’autonomia de Catalunya), el Consell Executiu de la Generalitat acordà crear la Comissió Jurídica Assessora, dependent del Departament de Justícia i Dret, per “elaborar estudis dels projectes de llei que el Govern de la Generalitat li encomani, com els que per iniciativa pròpia estimi convenient preparar, evacuar els informes que el Govern sol·liciti sobre qüestions d’ordre especial i concret i formular l’avantprojecte de la Llei civil catalana”.

La Comissió Jurídica Assessora fou integrada pels membres que aleshores pertanyien a la Comissió de l’Apèndix del Dret Civil Català, creada pel Reial decret de 24 d’abril de 1899, i altres lletrats escollits lliurement pel Govern fins a un total de vint-i-un membres.

En formaren part persones il·lustres: Joan Maluquer i Viladot, Ramon d’Abadal i Calderó, Amadeu Hurtado i Miró, Oriol Anguera de Sojo, Antoni Par i Tusquets, Josep Roig i Bergadà, Santiago Gubern i Fàbregas, Eugeni Cuello i Calon, Josep Xirau i Palau, Francesc Maspons i Anglasell, Joan Martí i Miralles, Josep M. Pi i Sunyer, Manuel Raventós i Bordoy, Pere Mias i Codina, Pau Font de Rubinat, Lluís Emperador i Félez, Antoni M. Borrell i Soler, Ramon M. Roca i Sastre, Pompeu Quintana i Serra, Ramon Coll i Rodés i Enric Febrer i Prades.

Aquesta Comissió Jurídica Assessora elaborà la major part dels projectes de llei que aprovà el Parlament de la Generalitat republicana, i actuà com una mena de comissió catalana de codificació.

Inicialment, el Govern li ordenà que constituís una secció amb l’encàrrec d’elaborar tot seguit els avantprojectes de la Constitució interna de Catalunya (coneguda oficialment com l’“Estatut interior”), de la Llei municipal, de la Llei del Tribunal de Cassació i de la Llei electoral. Aquests avantprojectes foren la base de les lleis corresponents aprovades pel Parlament els anys 1933 i 1934, llevat el de la llei electoral, que mai no arribà a ser debatut pel Parlament.

En la sessió del 28 del novembre de 1932, el Govern de Catalunya encarregà a la Comissió que estudiés “el problema agrari a Catalunya des del punt de mira legal, i formular, amb caràcter d’urgència, un projecte de llei que reguli els contractes d’arrendament, masoveria, parceria, rabassa morta i altres relatius a finques rústiques, servant les peculiaritats del dret català”. En compliment d’aquest encàrrec, la Comissió redactà l’avantprojecte de la coneguda Llei de contractes de conreu.

Altres avantprojectes formulats per la Comissió foren el de majoria d’edat, el de la capacitat de la dona casada i el de la procuradoria de Catalunya; tots ells convertits en lleis entre els anys 1933 i 1936. Quedaren en canvi encallats en el procés legislatiu el de l’autoritat paterna, el de la tutela i curatela i la regulació del Tribunal Contenciós Administratiu de Catalunya.

A més, informà, a petició del Govern de la Generalitat, sobre molts projectes de disposicions reglamentàries i evacuà diverses consultes.

(Dades recollides del Butlletí de la Generalitat de Catalunya, any 1932, i de l’estudi d’Ismael E. Pitarch, L’obra legislativa del Parlament de Catalunya, 1932-39, publicat per l’actual Parlament, l’any 1981).

 

El restabliment de la Comissió Jurídica Assessora (1978-1979)

Una vegada restablerta provisionalment la Generalitat de Catalunya pel Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre, l'Ordre del president de 7 de desembre del mateix any creà la Secretaria General de la Presidència, la qual fou organitzada per l'Ordre de 2 de gener de 1978. Entre els serveis de la Secretaria General establerts per aquesta Ordre, l'article 7 disposava que hi hauria un Servei Tècnic d'Assessorament Jurídic.

La Secretaria General de la Presidència fou reorganitzada pel Decret de 17 d'octubre de 1978. L'article 5 creà el Gabinet Jurídic Central, mentre que l'article 7 disposà:

"Adscrita a la Presidència, es restableix la Comissió Jurídica Assessora, que exercirà les funcions d'assessorament jurídic del president de la Generalitat i del seu Consell Executiu. Dictaminarà o elaborarà, si escau, les propostes de normes que li siguin sotmeses. Els seus membres seran nomenats per decret, sense límit de nombre".

El posterior Decret 172/1980, que reestructurà el Departament de la Presidència, establí l'adscripció a aquest Departament de la Comissió Jurídica Assessora, com a organisme consultiu dependent directament del president de la Generalitat de Catalunya.

L'Ordre de 16 de gener de 1979 aprovà les Normes de règim interior de la Comissió Jurídica Assessora. Entre les seves disposicions cal remarcar:

1. Amplià les funcions de la Comissió a informar sobre "els expedients de desfalc i malversació de cabals públics que es puguin obrir en relació amb els alts càrrecs de la Generalitat" (norma primera, apartat d).

2. En limità la composició a un president i un màxim de 30 vocals, entre els quals figurava, amb veu i vot, el director del Gabinet Jurídic Central. Tindria un secretari nomenat per ordre del president de la Generalitat de Catalunya, que assistiria a les sessions amb veu però sense vot (norma segona).

3. Fixà la duració del càrrec en 4 anys (norma segona).

4. Establí que actuaria en Ple i en Seccions. Els acords propis de les funcions de la Comissió serien presos pel Ple (normes tercera i quarta).

El 7 de maig de 1979, el president Tarradellas en va nomenar per decret els primers membres. La Comissió quedà integrada per Ramon Faus i Esteve, com a president, i per setze personalitats més d'acusat relleu en el camp del dret, procedents de diverses comarques de Catalunya, com a vocals: Joan Anglada i Vilardebó, Narcís-Jordi Aragó i Masó, Enric Argullol i Murgadas, Miquel Casals i Colldecarrera, Lluís Figa i Faura, Miquel Marín i Luna, Josep J. Pintó i Ruiz, Lluís Puig i Ferriol, Josep M. Puig i Salellas, Octavi Saltor i Soler, Joan Sansa i Caminal, Josep-Enric Rebés i Solé, Felip Tallada i d'Esteve, Ramon Viladàs i Monsonís, Josep M. Vilaseca i Marcet i Francesc Fernández de Villavicencio i Arévalo. Fou nomenat secretari Juli Molinario, advocat de l'Estat. La presa de possessió de tots ells tingué lloc al Saló de la Mare de Déu de Montserrat, del Palau de la Generalitat de Catalunya, el 31 de maig de 1979.

En l'acte de possessió, el president, el senyor Ramon Faus, manifestà entre altres coses:

"Sabem perfectament que les nostres funcions es concreten i circumscriuen al vostre assessorament jurídic i al del Consell Executiu, a dictaminar sobre les propostes que ens siguin sotmeses, i a elaborar projectes de normes quan siguem requerits a aital fi.

Som plenament conscients que la nostra tasca és merament assessora i mai vinculant, i que els que han de dir la darrera paraula en l'ordenació jurídica de Catalunya són el nostre Parlament i el Consell Executiu en tot allò que fa referència a la potestat reglamentària.

Nosaltres som homes de dret, i per tant hem de procurar que conformi la nostra vida social. Ja sé que afectats per les incidències, sovint desagradables, que hom toca de prop, tots som més escèptics, però quan contemplem de lluny la vida dels pobles lliures, en el panorama de la història, haurem de reconèixer la importància que resulta del regnat del dret a les societats i als pobles.

Per això procurarem en les propostes i dictàmens que ens encarreguin no donar una visió de generalitat del problema, d'abstracció, segmentada o mutilada, amb oblit de les causes que no siguin formals, amb una aplicació sil·logística monolineal, amb una manca total de visió de la realitat, ans tot al contrari, tindrem molt present que el nostre dret està basat en la llibertat, en el respecte a la dignitat de la persona humana, en les necessitats legítimes del nostre poble, perquè el temps no respecta més que allò que ha creat.

En el Decret de 17 d'octubre de 1978 es fa constar expressament que, adscrita a la Presidència, es restableix la Comissió Jurídica Assessora. Volem que el verb restablir desaparegui per sempre de la nostra normativa legal, i que d'aquí endavant no es conjuguin en el món jurídic català altres verbs que els d'enrobustir, de millorar, de perfeccionar, però mai més el de restablir.

Perquè així sigui, i agraïts per la comesa que ens heu fet, i que ens permet participar en aquesta hora històrica, en la feina compromesa, responsable i alhora engrescadora del redreçament del nostre país i de les seves institucions, us diem president: al vostre servei i al del Consell Executiu, que és el mateix que dir al servei de Catalunya."

El Molt Honorable Senyor Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, recollí els oferiments del president de la Comissió en els termes següents:

"Sigueu benvinguts a la Generalitat. Veniu com a homes de dret i representant l'esperit de moltes comarques de Catalunya. Veniu acreditats per una llarga experiència i fructuosa tasca en la pràctica del dret, de l'ensenyament universitari, i de tants altres camps en què s'especialitza el noble afer d'assegurar la convivència, la seguretat i el respecte als drets a través de la justícia. I això no és un atzar, tots sabem que la Generalitat integra totes les terres de Catalunya en la tasca comuna d'enfortir-les.

Veniu, a més, n'estic absolutament segur, a servir la institució que a Catalunya representa la voluntat de governar-se ella mateixa. Veniu a servir-la amb la raó de les lleis, la fermesa dels pactes, el fonament de la defensa de les llibertats, i tot allò que és propi de la vostra vocació de juristes. Veniu, doncs, a reforçar la unitat del nostre poble i portar-la a cap amb uns principis segurs i justos.

Perquè la unitat que ja hem aconseguit, i que és un punt de referència per a tots els pobles d'Espanya, l'hem obtinguda gràcies, precisament, a la nostra manera d'enfocar les qüestions de govern, que són el rigorós respecte a les lleis i als pactes. Rigor pel que fa als afers interiors i rigor en les relacions amb les institucions d'Espanya que, gràcies a aquests nostres principis, són cordials i hem de fer tot el que calgui perquè sempre ho siguin.

La constitució i presa de possessió dels membres de la Comissió Jurídica Assessora de la qual formen part és un moment cabdal de la vida de la Generalitat. Significa la incorporació, al servei de Catalunya, d'una fonamentació jurídica que ha de permetre, un cop més, mostrar com el deure de govern i d'administració que tenim s'ha de fer amb seriositat i aportant a cada decisió tota classe de suport, a fi que estiguem guiats i donem la imatge que és necessària en les actuals circumstàncies: imatge d'un país que no improvisa el seu esdevenidor perquè, entre altres aspectes, compta amb una tradició jurídica i administrativa a la qual cal ésser fidels. Fidels pel que fa al fons dels problemes. Fidels en la manera de dur-los endavant i així reafirmar la confiança que el nostre poble té en les nostres institucions.

Però no hem d'oblidar, i vosaltres ho sabeu millor que jo, que, al llarg d'aquests anys, el dret ha sofert canvis paral·lels a la importància del govern i l'administració en la vida pública. Hem vist com una branca del dret prenia més i més importància. Em refereixo, en concret, al dret administratiu. Les tasques de govern exigeixen una creixent activitat normativa que, sovint, es concreta en disposicions de gran abast. Tanmateix, requereixen que siguin formulades amb gran rigor i, a més, desplegades reglamentàriament d'una forma que garanteixi allò que és bàsic en dret: l'objectivitat i la justícia. Al meu entendre hem de voler, doncs, que la Generalitat emprengui el camí normatiu i reglamentari, d'acord amb les necessitats d'avui i amb les que se'ns presentaran immediatament, conscients de la importància que té la tasca de govern en la societat d'avui. La Comissió Jurídica Assessora haurà d'ajudar la Generalitat a caminar amb seguretat en aquest ampli i nou camí del dret públic.

Tampoc no ens hem d'oblidar de la importància permanent del dret civil a Catalunya, tant pel que fa a la seva aplicació quotidiana com a la necessitat de mantenir-lo fidel a allò que exigeix la realitat de cada moment històric. Permeteu-me que expressi el meu sentiment, que ja sé que compartiu, que el dret civil de Catalunya és més que un llegat històric que conservem i actualitzem: és una forma ben nostra d'entendre les relacions socials en el seu més ampli abast; la Generalitat, en tot moment, ha de poder fer-se ressò d'aquests anhels, que sempre hem de defensar i defensarem.

Catalunya, que és un país de llibertat, lleial sempre a la seva vella personalitat nacional i d'un esperit de pacte permanent, demana que sigui missió de la Generalitat, amb el consell i la col·laboració de la Comissió Jurídica Assessora, donar fermesa cada dia i en cada circumstància a aquests principis que si són la raó de ser de la nostra tasca de govern, també són el darrer fonament del dret i de la convivència."

El Ple de la Comissió es reuní per primera vegada el 25 de juny de 1979. Amb aquest acte quedà tancat el procés constitutiu de la Comissió restablerta i començà la seva activitat. Al cap de pocs mesos elaborà un important dictamen sobre el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979. En els seus primers anys redactà diversos avantprojectes de llei, entre els quals destaca l’avantprojecte de la Llei del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, finalment aprovada com a Llei 3/1982, de 23 de març.

 

L’evolució posterior

Des d'aleshores, el Parlament de Catalunya ha aprovat d'una forma successiva tres lleis reguladores de la Comissió Jurídica Assessora: la Llei 3/1985, de 15 de març; la Llei 21/1990, de 28 de desembre (refoses en un únic text mitjançant el Decret legislatiu 1/1991, de 25 de març), i la Llei 5/2005, de 2 de maig, actualment vigent (modificada per la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern).

Aquestes tres lleis han convertit progressivament la Comissió Jurídica Assessora en allò que és ara: un alt òrgan consultiu dotat de plena autonomia orgànica i funcional que assumeix, a Catalunya, la funció de control de la legalitat de l'actuació de l'Administració autonòmica i local que abans corresponia al Consell d'Estat (vegeu, per a més detalls, la secció d'aquest web dedicada a la seva naturalesa i funcions).

L'assumpció d'aquesta nova responsabilitat ha comportat un creixement constant del nombre de dictàmens elaborats anualment per la Comissió, fins a arribar a la xifra màxima de 1.023 assolida l'any 1999. D'aleshores ençà, com a conseqüència de l'establiment d'un límit mínim quantitatiu a les consultes en matèria de responsabilitat patrimonial, el nombre de dictàmens s'ha reduït i s'ha estabilitzat a l'entorn dels 400 anuals.

Des del seu restabliment, la Comissió ha estat presidida per Ramon Faus i Esteve (1979-1986), Josep M. Vilaseca i Marcet (1986-1995), Josep-Enric Rebés i Solé (1995-2005), Tomàs Font i Llovet (2005-2014) i, en l'actualitat, per Albert Lamarca i Marquès.

Noranta-vuit juristes de reconegut prestigi n'han tingut la condició de membres des de 1979 fins al dia d'avui (vegeu-ne la relació completa i la durada dels mandats a la secció d'aquest web dedicada als membres de la Comissió). Durant molt de temps, la Comissió va estar integrada per un màxim de vint-i-cinc membres nomenats per períodes renovables de dos anys. Només alguns d'ells formaven part de la Comissió Permanent, l'òrgan que aprovava la major part dels dictàmens. La llei vigent ha suprimit la distinció entre el Ple i la Comissió Permanent i ha reduït a quinze el nombre de membres, dos dels quals ara són membres nats (el director o la directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat i el director o la directora de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern). Actualment, els membres electius que són nomenats per un període de sis anys, renovable un sol cop, per terços i cada dos anys, poden perdre aquesta condició només per les causes taxades en la llei, en garantia de llur independència.

 
Data d'actualització: 22.06.2017